Des de sempre, he sentit una gran curiositat per entendre el món, el cos i els processos que ens transformen. Aquesta curiositat m’ha portat a endinsar-me en molts camins, però n’hi ha un que m’acompanya de manera constant des de fa més de 10 anys: el ioga. Una pràctica que no deixa de fascinar-me, perquè és molt més que moviment o tècnica: és una eina d’autoconeixement, una manera d’habitar el cos i escoltar-se amb respecte i profunditat.

M’he format en Hatha i Ashtanga Ioga, tant a Barcelona com a l’Índia, i des de fa més de set anys m’acompanya la pràctica del Ioga Iyengar, una disciplina que em nodreix i inspira. Totes aquestes influències configuren la meva manera d’entendre i compartir el ioga.

Fa 6 anys que comparteixo aquesta pràctica amb persones de totes les edats, des d’infants de 7 anys fins a adults de més de 80! Em fascina poder acompanyar cossos tan diversos, en etapes vitals tan diferents. Aquesta diversitat em manté en aprenentatge constant, sobre el cos, sobre les emocions i, sobretot, sobre la vida i els processos de transformació que totes transitem.

Treballar amb el cos m’ajuda a estar present. M’interessen molts àmbits, i també m’agrada moure’m de moltes maneres: això fa que visqui amb la ment i el cos sovint molt actius. El ioga, per mi, és arrelament. Em dona base, estructura i espai per tornar a mi. És l’eina que em connecta amb el moment present i em recorda el que és essencial.